dijous, 20 de gener del 2011

Coalicions electorals


Aquests darrers dies hi han hagut moviments polítics en moltes poblacions catalanes. El motiu no ha estat altre que la cursa per partir d'una bona situació en la campanya electoral de les propers municipals. En l'àmbit independentista, Solidaritat catalana per la Independència i Esquerra, a vegades junts i a vegades per separat, han plantejat coalicions en molts municipis amb o sense representació de la CUP. La nostra resposta ha estat que no en pràcticament tots els casos (tot i que el procés sembla que encara no s'ha tancat del tot). Crec que per nosaltres és molt important explicar al nostre entorn i més enllà les causes de perquè això ha estat així. La imatge dels partits independentistes units presentant-se a les eleccions en pro d'una causa comuna és una imatge romàntica amb un gran poder d'atracció, que podria fer que algunes persones dubtessin de les nostres intencions.

En primer lloc, cal tenir en compte que tant ERC com SI -i Reagrupament si és que encara no s'ha dissolt- provenen d'un mateix espai polític. És a dir, es lògic que es busquin entre ells ja que són coincidents en les seves propostes tant nacionals com socials. Aquestes formacions venen d'un procés de divisió i distànciament i la lògica política diu que si volen sumar cal que ara s'ajuntin. S'ha de deixar ben clar que les diferències que van provocar la diàspora d'ERC cap a les altres dues organitzacions van ser més d'ordre personal i estratègic que no pas ideològic. Voler que la CUP es sumi en aquest projecte, equivaldria a voler que la CUP, fa quatre anys, s'incorporés a les files d'Esquerra, cosa que en aquell moment ningú es plantejava, entre altres coses perquè s'entenia de sobres la diferència de projecte entre totes dues organitzacions.

I com a prova un botó. A la ciutat de Barcelona ERC i SI discutien aferrissadament al voltant de qui havia de ser el cap de llista, cada ú proposant el candidat més afí. El portaveu de la CUP, quan se li va preguntar, responia que ells no debatien sobre noms sinó sobre models de ciutat, que en tot cas, això ja arribaria més endavant. La situació exemplifica com a ERC i SI no els calia discutir quin model volien, ja que en això ja coincidien, només s'havien de ficar d'acord en les persones que l'encapçalarien. Al marge d'això, la CUP és una organització en que la seva força rau en el seus militants, no en el nombre de regidors que té. Així, per nosaltres és molt més important parlar de polítiques que no pas de noms quan ens plantejem el fer una coalició. D'aquesta forma els ajuntaments són l'instrument que emprem per aconseguir o visualitzar uns plantejaments polítics. Fer ara coalicions renunciant a part del nostre discurs a canvi d'una quota de poder, és el primer pas d'un camí que condueix, irremeiablement, al desmantellament del nostre projecte polític.

No vol dir això que la CUP estigui disposada a tancar-se sempre a la unitat dels independentistes. Som conscients que per assolir la independència dels Països Catalans haurem de fer camí amb moltes altres forces. I arribats el moment ho farem, que ningú en tingui cap mena de dubte. El dia que haguem de declarar la independència dels Països Catalans ens unirem a la resta de forces que la reclamin, i a l'hora de valorar quin model d'Estat volem, ho farem a partir de la nostra visió del món i de les nostres conviccions. Que ningú ens demani que renunciem al nostre projecte a canvi d'una unitat que, ara per ara, dóna més la sensació de lluita pel poder que no pas de construcció nacional.

divendres, 14 de gener del 2011

Ara ens toca a nosaltres

Primer van abaixar el sou als funcionaris,

però a mi no em va importar

perquè jo sempre he treballat a l'empresa privada.


Després van apujar l'edat de jubilació,

però a mi no em va importar

perquè a mi ja no m'agafava.


Tembé es van ficar amb els drets dels immigrants,

no en vaig fer gaire cabal

comptat i debatut, jo conservava els meus drets.


A continuació van felixibilitzar el mercat laboral,

però a mi no m'importava

sempre he treballat d'autònom.


Després van plantejar el copagament,

però com que jo no sóc malaltís

tampoc em va importar.


A continuació fou el torn de l'ensenyament públic,

però com que jo ja no estudio

no hi vaig donar importància.


Van eliminar el subsidi d'aquells que no tenien altres ingressos,

però com que jo sempre n'he tingut

ho vaig trobar normal.


Van desregularitzar els mercat i apujar les factures de serveis bàsics de forma desproporcionada,

però em vaig creure el que deien a la "tele",

calia creure en el lliure mercat.


No en tenien prou i van retallar les pensions,

però em sentia segur

jo tenia el meu raconet.


Ara m'he quedat sense feina, han apujat el tipus d'interès i no puc pagar la hipoteca,

però ja no queda ningú amb qui poder-me manifestar.

_____________________________________________________

*Adaptació lliure (molt lliure, ho reconec) del poema de Niemöller.



dijous, 13 de gener del 2011

Reducció a l'absurd

- Bon dia, en que el puc ajudar?

- Hola, bon dia. El molesta que la tracti de tu? Estic poc avesat a les rigideses del protocol.

- No, és clar, com vosté vulgui.

- Bé, doncs el cas és que ara que els nens ja són grans, he pensat d'anar a viure a les afores. A una casa de l'extraradi, saps? Una mica allunyat de l'enrenou del centre, el soroll, els fums i les males olors, suposo que ja m'entens.

- Sí, sí, és clar.

- Doncs el cas es que em fan patxoca els xaletets aquests que ara s'han ficat de moda. Ja saps, tipus masia però sense arribar a ser tant carrincló. Una cosa moderneta, amb les seves plaques solars però també una llar de foc, uns quants arbres fruiters,...

- Disculpi que l'interrompi i, si m'ho permet, disculpi també la pregunta, però a mi, tot això, per què m'ho explica?

- Sí, sí, ara hi anava. El cas és que, veuràs, he decidit de ficar una piscina i un jardí.

- I bé? Suposo que se n'adona que vosté està a la seu d'hisenda i que la meva feina és fer declaracions de la renda?

- Sí, és clar, prou que ho se que s'hi fa aquí, per això he vingut. Vull saber quina desgravació em fareu per tenir un jardí i una piscineta. Bé, una piscineta tampoc. De fet, són 20 metres de piscina, coberta i climatitzada, que si no fa una mandra de banyar-s'hi...

- Perdoni senyor, però les piscines i els jardins no desgraven.

- Com diu?

- Doncs això, que no desgraven.

- Si ja sabia jo que m'havia de buscar un gestor privat, la tonteria d'estalviar-me quatre euros. Però a veure. Què no desgraven ara les mútues?

- Sí, però vosté no m'està pas parlant d'una mútua. Vosté m'està parlant d'una piscina i o molt m'equivoco o no tenen res a veure.

- La típica incompetència del sector públic. No se per a que fiquen tants funcionaris si al final l'usuari ha de fer la feina per vosaltres.

- (...)

- Deixa que t'ho expliqui. Per què creus tu que ara les mutues desgraven.

- No se, au, digui-m'ho vosté.

- Què no llegeixes els diaris? Perquè els que utilitzem una mutua som solidaris amb la resta de la societat. Gràcies a que quan ens fiquem malalts anem a la privada, no ocupem un llit en la pública. Amb els diners que s'estalvien del meu ingrés poden cobrir altres despeses. Et sona?

- Si, ja m'ha semblat només veure'l entrar que feia cara d'ONG.

- Doncs mira, ironies a banda, una mica ONG si que me'n sento. Pagant la sanitat a tota aquesta gentussa que no cotitza...i això per no parlar dels de fora, ja saps...

- Sí, ja se, sort en tenen de vosté.

- Doncs el cas és que he pensat: “Caram! Si utilitzo la meva piscina privada i passejo pel meu jardí privat, no m'hauria de desgravar per alguna banda tot això?" Cal pensar que mentre em banyo en la meva piscina no utilitzo la piscina pública. I això per no parlar de tot l'espai públic que deixo lliure cada cop que no passejo pel parc...

- Sí, això sí que m'ho crec.

- Què has volgut dir impertinent. Que us penseu, que com que heu aprovat una oposició podeu tractar a l'usuari com vulgueu? Que no ho saps que els meus impostos paguen el teu sou?

- Disculpi senyor, no era la meva intenció ofendre'l. Alguna cosa més?

- Ja se m'està treient de sobre. És inaudit! Això em passa per vindre a fer una gestió al sector públic. Ara mateix me'n vaig a buscar un gestor privat. I ara que hi penso, si em fa la declaració un gestor privat, deixo d'utilitzar un recurs públic pel que segur que també em desgravaran la consulta. Veus, si al final nostre senyor sempre ajuda als que s'ajuden.

- Apa, adéu-siau mal educat.


- A reveure, senyor.

- Que li passa a aquell que marxa tot emprenyat?

- Res, el mateix de sempre. Des que governa CiU aquestos es pensen que desgrava fins i tot la borratxera.

- No pateixis, per aquest camí, tot arribarà.

Cal tenir en compte que:

Aquest bloc presenta únicament l'opinió del seu autor i, en cap cas, expressa el pensar de cap de els organitzacions a les que pertanyo.