dijous, 30 de desembre de 2010

Pobres


Per Nadal ja se sap, toca netejar consciències. Agafem un pot de cigrons, un paquet de farina i una capsa de galetes. Ho fiquem tot dins d'una bossa i li donem als nostres fills per tal que ho duguin a l'escola i sigui repartit entre els pobres. El cert és que mai m'havia parat a pensar en la paraula pobre. Suposo que no sóc molt original, però el fet és que mai m'havia parat a pensar en perquè jo no utilitzava aquesta paraula. Però sentir a una altra persona fer-la anar en un context aparentment normal, m'hi va fer pensar. El context és, justament, una mare dient-li al seu fill que el menjar que estaven recollint era pels pobres.

Parlant-ho amb molta gent pocs ho han trobat estrany, pel que potser sóc jo el rar, però a mi em fa un mal a les orelles terribles. Parlen de la pobresa com si fos una qualitat de la persona i no una conseqüència de l'economia i, per extensió, de la política. La gent pot ser miop. Si es vol es pot ser ateu, cristià o musulmà. Es pot ser de dretes o d'esquerres. Podem ser alts o baixets, grassos o prims, rossos o castanys, vells o joves, però caram! no crec que poguem ser pobres o rics. Si que podem estar en una situació de pobresa, degut a un context econòmic no favorable, però no s'és pobre.Igualment, no s'és ric gràcies a la divina providència, s'és ric perquè et beneficies d'una situació d'explotació i/o de misèria aliena.

Hi haurà qui creurà que no té més importància, que només són paraules, però jo crec que en té molta. Mentre la gent sigui rica o sigui pobra, això formarà part de la realitat i per tant de la normalitat, serà quelcom de natural. Si ser pobre forma part de la teva naturalesa, la resignació és l'únic camí. No ens podem enfadar amb algú que és ric si això forma part d'ell mateix, no és per tant una cosa contra la que jo pugui lluitar. En canvi, si jo dic que “aquell senyor, ara està en una situació de pobresa”, o “aquell altre senyor, ara està en una situació de riquesa”, la pregunta que automàticament em ve al cap és: per què? I ja se sap, al que ja li va bé que les coses romanin com estan, no li interessa gaire que ens fem segons quines preguntes. Perquè la segona pregunta que ens farem serà: què podem fer per canviar aquesta situació? Per tant, és lògic pensar que pel capitalisme sempre serà millor que aquestes realitats siguin immutables.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cal tenir en compte que:

Aquest bloc presenta únicament l'opinió del seu autor i, en cap cas, expressa el pensar de cap de els organitzacions a les que pertanyo.