Estem amb la Meri (i l'Oriol) a la taula del CC de Pardinyes, de moment la participació no és per tirar coets, malgrat tot, avui és un gran dia per la democràcia. Avui és el primer cop que molts i moltes catalanes podran expressar mitjançant el vot la seva opinió al voltant de si cal que Catalunya continui o no formant part de l'estat espanyol. Demà, mitjans de comunicació i periodistes compararan les xifres de participació amb les de les darreres eleccions. Els més imparcials potser ho facin amb les del referendum europeu. I, tanmateix, continarà sent un argument trampós. No es pot comparar una consulta feta amb l'únic mitjà de la voluntat popular i l'únic recurs de les aportacions econòmiques que, a dures penes, s'han pogut recaptar a través de donatius voluntariosos, amb qualsevol de les eleccions que es celebren periodicament. Cal tenir en compte que el pressupost d'un sol dels partits que es presenten a les eleccions supera, i amb escreix, el de tota la campanya de la consulta.
Ara mateix, no sé quins són els resultats que, aquest vespre, recollirem a la seu central a L'IEI, però una cosa si que la tinc clara. Demà serem més aprop de la llibertat. I ho dic perquè sóc conscient que llibertat no vol dir necessàriament independència, sinó tenir dret a decidir, digui el que digui la constitució, digui el que digui el constitucional, digui el que digui el dret de conquesta.
