Posats a reduir despesa
pública d'alguna banda sóc dels que pensen que millor deixar de
gastar en fusells i crucifixos que no pas en metges i professors.
Sembla, però, que en el feréstec Ponent i Pirineu català aquestes
són idees pròpies de grups extremistes marginals, donats els
escassos consensos polítics que aixequen.
Així, aquest matí
esmorzo amb la notícia que el paer en cap de Lleida es resisteix a
iniciar qualsevol via encaminada a cobrar l'IBI a l'església
catòlica (un impost que la resta de la gent paguem religiosament, i
que Déu ens agafi confessats si no ho fem) mentre que al Pallars es
fiquen les mans al cap davant de la possibilitat que tanquin
l'acadèmia de suboficials.
Com que tinc poca
confiança en que nostre senyor, cas que existeixi, solucioni la
crisis econòmica, sóc partidari de destinar les subvencions a
l'església a finalitats més terrenals i, evidentment, fer pagar als
representants de Déu a la terra la mateixa fiscalitat que paguem la
resta de simples mortals. Mantenir els privilegis de l'església en
mig d'una crisi econòmica en ple segle XXI és un car anacronisme
que no ens podem permetre, comparable tan sols a d'altres lastres
obsolets d'herència medieval com la perpetuació de la monarquia.
Pel que fa l'acadèmia
de suboficials, alcaldes de la zona han manifestat el seu malestar
per l'impacte econòmic que podria generar a la zona el cessament de
la seva activitat. Malgrat que el centre militar disposa
d'allotjament, instal·lacions esportives, sauna, piscina coberta,
menjador, etc no és menys cert que algun retorn econòmic hi ha cap
a la gent de la comarca cada cop que els militars s'hi deixen caure
per anar-hi a fer el cafè. Lamentablement, aquest impacte econòmic
continua sent el mateix des que l'acadèmia existeix com a tal,
sense que des de llavors hagi generat cap valor afegit a la comarca
ni n'hagi millorat serveis o prestacions malgrat la gran quantitat de
diners públics que s'hi han abocat. Ben al contrari, l'aspecte
delirant que ha arribat a presentar la muntanya, sovint t'empenyia a
prémer encara més l'accelerador.
Provo d'imaginar-me que
hagués passat amb el Pallars si a l'any 79 en lloc de destinar-hi
l'exercit hi haguessin fet un centre de recerca. Potser avui Talarn,
amb 400 tècnics i científics (aproximadament el nombre de soldats
que diuen que hi ha) i un pressupost equivalent al dels militars,
seria un pol científic de primer ordre, referent tant a nivell de
país com a nivell internacional.
Cal aprofitar la crisi
com una oportunitat per canviar de paradigma i per invertir
tendències, destinant els migrats recursos públics que tenim a
aquelles activitats que realment reverteixen en el territori i la
seva gent. Però està clar que per això calen polítics amb ambició
de canviar les coses, perspectiva de país i iniciativa política i
pel que sembla, tal i com demostren esdeveniments i declaracions, el
més calent és a l'aigüera.
