dijous, 7 de gener del 2010

L'ALCALDE I LA CUP

Com se sol dir Sr. Ros, n'hi ha per llogar-hi cadires. En resposta a la meva darrera carta vostè feia ostentació de respondre, junt amb el seu equip de govern, a totes les preguntes o crítiques formulades per la ciutadania. La mateixa setmana, companys i companyes de la CUP presentaven al síndic de greuges un escrit de queixa per la total manca de resposta del consistori en els darrers tres anys, una trentena d'escrits que han rebut com a tota resposta el silenci de l'administració. És ben bé que de vegades sembla que no visquem en la mateixa ciutat.

En la mateixa carta, vostè justifica la seva manca d'iniciativa en polítiques socials atenent a les polítiques dutes a termes per l'Ajuntament, fent una especial incidència en el Pla de Barris. No cal dir que des de la CUP ens alegrem profundament que la Generalitat destini fons a la regeneració dels barris. El que no entenem és com s'ha arribat a aquesta situació de degradació i marginalitat d'aquestes zones de la ciutat i perquè s'ha esperat tant a actuar, un dubte que potser em podrà aclarir en un proper escrit.

I posats a resoldre dubtes sobre urbanisme, el senyor alcalde em podrà dir quants pisos buits hi ha a la ciutat, quantes promocions d'habitatges hi ha en construcció i quantes promocions estan aturades o ja no s'han arribat ni a començar -a tall d'exemple, mentre escric això des de la meva finestra veig un solar on les úniques que hi viuen són les rates que es mengen les deixalles que s'hi acumulen- ja que em costa d'entendre la necessitat de construir en noves zones, com l'ARE, quan hi ha barris que sembla que estiguin a mitges.

En una cosa, però, li he de donar la raó. Pel que fa a l'alberg municipal tothom pot veure la tasca que du a terme l'Ajuntament: enviar gent amb problemàtiques socials a una pensió privada en lloc d'enviar-la a un alberg públic amb l'assistència social adequada. Jo no dubto que l'Ajuntament està actuant en altres camps -només faltaria, és la seva obligació!- però el que està clar és que això no justifica la manca total d'acció en d'altres àrees, igualment essencials en la gestió d'una ciutat.

Finalment -i és que sóc esclau de la brevetat, ja que no disposo de les seves nombroses tribunes- veig que el preocupa enormement que se l'acusi d'electoralista. Però això no és excusa, i em desperta una considerable vergonya aliena que ho faci, per a que vostè pretengui criticar que jo signi les meves cartes com a membre d'una candidatura política -o és que pretén negar-me el dret a definir-me?-, i més si tenim en compte que ho fa en les mateixes dates que la ciutat i els diaris de Lleida es desperten plens de plafons publicitaris i anuncis a tota pàgina amb l'únic text d'una breu felicitació, el seu nom, la seva signatura i el càrrec que vostè ostenta. I, suposo, que malgrat que és el seu el nom que figura en aquesta anodina publicitat, són els diners de tots els que paguen aquest dispendi, així que posats a resoldre dubtes, em dirà el senyor alcalde si en temps de crisi no hagués estat més encertat estalviar-se aquesta campanya?

dilluns, 4 de gener del 2010

L'anunciada resposta de l'alcalde.

A continuació he transcrit la resposta de l'alcalde (o del responsable de premsa, ves a saber,però a mi això m'és igual). L'home no s'hi mata massa però em dóna opció per la rèplica, la qual cosa no cal dir que li agraeixo profundament i, per aquells que hi estigueu interessats, està al caure. Apa doncs, continuen disfrutant de la saga "El cargol i l'alcalde".

Resposta al Sr. Ruben Cobo, membre de la CUP

Sr. Cobo,
Pel que veig li estranya que li contesti la seva carta. La meva obligació com alcalde és donar resposta a tots els ciutadans i ciutadanes que formulen preguntes o crítiques adreçades personalment a mi, tal i com fan la resta de regidors de l'equip de Govern quan contesten cartes que afecten el seu àmbit de responsabilitat.
Vosté m'acusa d'electoralisme, la qual cosa no deixa de ser contradictòria quan justament vosté signa les seves cartes com a membre d'una candidatura electoral.
Pel que fa a les polítiques socials, en el meu article d'aquest diumenge precisament explico que les prioritats del pressupost de 2010 són justament la despesa social, l'educació i la seguretat. Com es desprèn directament de l'article, són els capítols que pugen més en el nostre pressupost.
Pel que fa als espais d'atenció als qui més necessiten, com l'alberg que vostè cita, crec que tothom pot veure la tasca que realitza la Paeria en col·laboració amb les entitats de caire social, o en programes tan importants com el Pla de Barris del Centre Històric o de la Mariola.
Permeti0m referir-me al que crec més important de la seva carta. Li he de contestar que les polítiques urbanístiques i les polítiques socials no són antagòniques. L'urbanisme que realitza la Paeria, i especialment els Plans de Barri, són l'exemple de que la millor social i l'atenció a les persones passa per polítiques urbanístiques que dignifiquin els barris, construeixin equipaments i creïn oportunitats de treball i educació per als nostres joves. Plans de Barris, construcció d'equipaments i atenció social són el nucli central de les polítiques de l'Ajuntament adreçades a les persones. Atentament,

Àngel Ros
Alcalde de Lleida

Cal tenir en compte que:

Aquest bloc presenta únicament l'opinió del seu autor i, en cap cas, expressa el pensar de cap de els organitzacions a les que pertanyo.