Aquest cop sí que votaré

Ho he de reconèixer, les eleccions legislatives espanyoles són les que menys em motiven que totes les que es fan. Desconec exactament el motiu, tot i que hi ha indicis en el meu cap que em donen certa idea del perquè això és així.

En primer lloc em queda lluny això de Madrid. Se que s'hi prenen decisions que m'afecten, i molt, però em queda lluny, tant geogràficament com mentalment. De fet, l'altre dia vaig estar veient per TV les notícies en una cadena generalista espanyola i em vaig adonar de dues coses. L'una, que feia anys que no seguia unes notícies fetes a Madrid, i dos, que la majoria de les coses de que parlaven no despertaven el meu interès en absolut. Notícies de la quotidianitat de ciutats com Granada, Oviedo, Madrid o La Corunya. No era un sentiment de rebuig ni cap sentiment negatiu de l'estil, tal i com a cert nacionalisme espanyol li agrada pensar, sinó més aviat una sensació de simple desinterès. La poca estona que van parlar de Catalunya ho van fer de Barcelona i d'una forma tan superficial que si s'ho haguessin estalviat ningú no se n'hagués adonat, igual que si la notícia l'hagués donat una emissora francesa o italiana.

Al marge del lluny que em queda, tinc la sensació (de fet crec que és quelcom més que una sensació) que el meu vot es dilueix en l'oceà de més de 35.000.000 de persones amb dret a vot. I no és tan sols que es dilueixi el meu vot, és que un acaba per pensar que es dilueix el vot de tot un país. Si tenim en compte els 350 diputats del congrés sembla que els 47 diputats que es trien a la CAC ben poca cosa poden fer (i de fet, en el conjunt dels Països Catalans ens trobaríem amb amb una situació molt similar). I si a això hi afegim el bipartidisme instal·lat sembla ser que de forma crònica en l'hemicicle, els nostres diputats només podran, en el millor dels casos, permetre que una de les dues organitzacions polítiques que monopolitzen el panorama polític espanyol governin. I quines opcions tindran els nostres diputats? O inclinar-se per un partit espanyolista de tall econòmic liberal o fer-ho per un partit espanyolista de tall econòmic liberal. No sembla doncs que hi hagi molt a guanyar o a perdre, i això, insisteixo, en el suposat que la resta de diputats de l'Estat no decideixen la majoria absoluta al marge del que facin o deixin de fer els diputats catalans.

Un altre motiu pel qual aquestes eleccions no em fan pessigolles a la panxa és perquè la formació a la qual milito, la Candidatura d'Unitat Popular, no s'hi presenta. De fet hem demanat a la població per aquestes eleccions, una mena d'abstenció activa. És a dir, una abstenció conseqüent fruit de la manca d'alternatives i de legitimitat d'unes institucions que, al nostre entendre, no representen els interessos de les catalanes i els catalans. No és una aposta fàcil per una organització política renunciar a presentar-se a unes eleccions, ja que és justament la presència mediàtica que et dóna el fer-ho i la representació política que en treus el que fan d'altaveus de les teves idees. Però més difícil és encara demanar activament l'abstenció. De fet, entenc que és una aposta decidida, valenta i crec que, si més no a Catalunya, sense precedents. No tinc constància que mai abans un partit polític amb més de 100 regidors al llarg del país hagi demanat l'abstenció en unes eleccions, però és, crec jo, l'única aposta possible davant l'escenari polític actual.

Demanem a la gent que davant la impossibilitat de canviar res en aquestes eleccions a través del vot, fem un acte de responsabilitat i no anem a votar per tal de no legitimitzar un procés que ens durà, guanyi qui guanyi, a un retrocés social com no s'ha vist mai, generant privatitzacions del sector públic, reducció de l'estat de benestar o pèrdua de drets laborals entre d'altres. A nivell nacional, no cal dir que ni pacte fiscal, ni concert econòmic i ni molt menys dret a l'autodeterminació. Ja n'hi ha prou de pretendre enganyar a les i els votants. Al final de la propera legislatura i independentment del escons que assoleixi cada formació, la cambra espanyola no s'haurà pronunciat a favor de cap proposta que millori el benestar de les persones ni de cap proposta que satisfaci els anhels de llibertat del nostre poble. Si la cambra espanyola no em permet aconseguir això, és una cambra que no em serveix de res. Així que aquest cop sí que votaré. Votaré en contra d'ells i de tot el que representen. Aquest 20 de novembre jo votaré quedant-me a casa.