Ho aveeuu vist?

Tindre un bloc nou i recuperar-te alhora d'una operació és una suma que, per poques matemàtiques que sapiguis, sempre dóna el mateix resultat: hores i hores perdudes davant de l'ordenador, fent les mil i una modificacions amb l'unic resultat evident de la teva companya diente que sí, que t'ha quedat molt maco el bloc, però que ara té feina. Com a pèrdua de temps absurda s'ha de dir que no està gens malament, si més no, et distreu. Pot ser per això, he trigat poc en descobrir els aventatges del bloc. Acostumats com estem a ser políticament correctes per tal de que les nostres observacions no aixequin suspicàcies, el pseudoanonimat que t'ofereix aquesta joia que és internet, acompanyat de l'ambient familiar de la teva cambra, t'eleva al nivell de l'articulista més imbècil, i potser és per això que hi ha qui escriu el que escriu en els seus blocs (moltes de les molt poques persones que puguin llegir aquest bloc ja sabran de qui estic parlant). Bé, en tot cas està clar que no acabo de perdre del tot el tic d'escriure crípticament, ni que sigui de forma parcial, però ja m'aniré desempallegnat d'aquest atàvic llast.

El fet és que ja fa dies que volia parlar de política internacional, sobretot de la que fa l'estat espanyol en el meu nom, malgrat, evidentment, la meva oposició a aquest fet. Sentia tot just ahir per la ràdio que Obama - aquesta mena de semideu que ha arribat a la terra per redimir tots els banquers i especuladors- volia prendre com a mòdel ferroviàri el de l'AVE espanyol. Pot ser d'aquí un temps parlarem de l'USAHS (USA High Speed). O potser no, aquest és nom més aviat d'universitat americana. Pot ser busquin un nom que reconeixi, si més no parcialment, l'aportació espanyola, quelcom així com AVEEUU (Alta Velocitat d'Estats Units). Definitivament té més nom de velocitat això, podrien fer inclòs un anunci on surtiria el tren cagant llets i el padrí de l'Aveeuu vist? saludant a càmera mentre fa la seva frase.

No cal dir que el fet que prenguin l'estat espanyol com a model ha desencadenat una activitat frenètica en les glàndules salivars del partit al govern, que despres d'anys d'oblit i ostracisme s'ha sentit reconegut en la seva tasca de llepes del president del món. No sóc un gran coneixedor de la geografia dels Estats Units, però si realment volen ser fidels a aquest model ferroviari, estem parlant que cada capital del país, si més no de les continentals, tindrien línia directa amb tren d'alta velocitat amb la capital, Washington cal pensar. El problema seria que la resta de capitals no tindrien comunicació entre elles. Imagina't, viatjar de Miami a Houston en tren passant per Washington, es podria considerar realment l'AVEEUU com un tren turístic.

De totes formes, el que acaba realment resultant patètic és el trist paper que, en política internacional, s'entossudeixen a fer els partits espanyols al poder. El seguidisme acrític que es fa de tot el que ve del país de les hamburgueses frega sovint el ridícul i a aquestes alçades, encara no li veig els aventatges. Està clar que hi ha dos tipus de països al món, els que diuen que sí a tot el que EEUU imposa, i els que marquen perfil propi. Al final, els únics que es tenen en compte són aquests darrers, ja que està clar que l'única forma de sortir-te amb la teva és partir d'unes demandes inicials. Això si, ZP, Ansars i Gonsales podran anar presumint de copets a l'esquena del gran president del món lliure.