Garzon contra la tortura

Finalment sembla ser que els super-jutge ha decidit investigar denúncies de tortures. Tenint en compte el temps que ha trigat en fer-ho el cert és que tampoc hauríem de ser gaire primmirats amb l'home, decisions com aquestes no han de ser fàcils, i menys per una persona que no ha destacat precisament per posar llum sobre alguns fets foscos relacionats amb aquesta activitat que han tingut lloc a l'estat espanyol. Però és que les tortures que està investigant han tingut lloc a l'illa de Cuba, i clar, un no deixa de preguntar-se si no podia començar per una mica més aprop, pot ser en alguna de les carpetes que a la secció de causes arxivades crien pols en el seu despatx.

D'altra banda suposo que als neocons que puguin llegir aquestes línies- ja sabeu, allò que fan cada matí abans d'esmorzar, es connecten al meu bloc, a veure que ha passat pel món- no els sorprendrà que s'investiguin tortures a l'illa del “Genocida del Carib”. Però el cas és que les tortures que està investigant aquest sant baró -martir en vida de la democràcia- són les que ha fet un país anomenat Estats Units, en una petita franja de territori Cubà sobre la qual té sobirania. Aquest país del que us parlo us sonarà, segurament, per ser el país que l'altre dia demanava, al govern castrista, passos endavant en la defensa dels drets humans. Cal estar atents a aquestes notícies, algú podria interpretar que el que està demanant l'Obama és una intervenció de Raul a Guantànamo per tal que els presos del lloc, com a mínim, tinguin les garanties de defensa que tindrien a qualsevol altra banda del país socialista.

És clar que, tal i com deia Le monde l'altre dia -ho vaig llegir a l'Avui, no us penseu que llegeixo diaris en francès, a aquestes alçades ja no pretenc passar per intel·lectual- només una democràcia com la d'Estats Units (exemple per al món lliure) faria públics els mètodes de tortura utilitzats i donaria noms, llocs i dates. Es clar que l'editorial del diari francès es va deixar de dir “i després es quedaria tan ampla”.


Als que ja no ens mamem el dit no ens ve de nou que un president dels EEUU, per molt Obama que sigui, no tingui intenció de jutjar torturadors i el motiu és tan fàcil d'entendre que sembla mentida que encara hi hagi algú que li sorprengui. Com molt bé diu l'Obama, no es ficarà a perseguir els que han perpetrat les tortures perquè aquests ho feien seguint ordres, les quals, havien estat donades per tal de preservar -aquí he aixecat les celles mentre escrivia en un evident gest d'escepticisme- la seguretat del país. Bé, ens ho creiem, i llavors perquè no persegueix als que han donat les ordres? I és clar, la reflexió que deu fer l'home -perquè és veu que sí, finalment s'ha pogut demostrar que Obama és humà- és: He de passar jo a la història com el primer president dels EEUU que encausa a un altre, i, com a conseqüència, tenir tota la legislatura empantanegada per quatre moros terroristes als que van donar dos hòsties de més allà al cul del món? I llavors pensa: Bé, millor serà que ho deixem córrer. Acte seguit fa una roda de premsa i, quan li pregunten sobre la defensa dels drets humans, es fica a parlar de Cuba.