Suposo que, a aquestes alçades, ja s'ha dit tot el que es podia dir al voltant de la consulta popular d'Arenys, així que m'arrisco a que ningú es llegeixi aquestes línies, però, malgrat la reiteració, com resistir-se? Crec, sincerament, que la societat civil ha donat una lliçó a la classe política com feia temps que no es veia i com a blogger -o aprenent de blogger, ja que veig que encara em queda molt per aprendre- m'és molt difícil passar-ho per alt.
Algú es pot preguntar si és adequat tant d'optimisme ja que en principi només es tracta d'una consulta, per tant sense caràcter vinculant, la participació no ha estat precisament exemplar -no ens enganyarem en aquest punt-, el marc referencial era el principat i no els Països Catalans i finalment l'estat no ha fet cap pas enrere en els seus plantejaments. Vagi per endavant que sóc un optimista vital reconvertit i pot ser és per això que en aquest cas crec que, tanmateix, ser positiu està ben justificat.
Quan jo vaig començar en això de la militància independentista aquestes coses eren cosa de quatre joves eixalabrats que, pel que semblava, fer-se grans aniria fent-los tocar de peus a terra. Ens hem fet grans, encara que ens mantinguem aparentment molt joves, i en contra del que predicaven els evangelistes del seny català, ahir, en un poble del Maresme, el 40 % del cens votava a favor d'una proposta trencadora amb l'estat espanyol, anticonstitucional i, segons molts, il·legal. Qui no vulgui veure en això un senyal positiu o és un pessimista patològic o era dels que es manifestaven amb l'estanquera i els bous.
Ara, com calia preveure i com temia l'estat, l'exemple sembla que s'escamparà per uns quants pobles i es preveu triar una data assenyalada , en aquest cas podria ser l'efemèride de la constitució espanyola, per realitzar aquesta consulta a altres poblacions de forma coordinada. Certament avui continuem sent tant espanyols com ahir però la inquietud generada en totes les instàncies de l'estat demostra que alguna cosa s'ha mogut i que, pot ser, aquest és el camí que obrirà la porta cap a la llibertat del nostre poble. En el pitjor dels casos, aquesta consulta ha generat il·lusió en les files independentistes, ha posat cadascú al seu lloc i ha situat el que fins avui era una utopia en el terreny del molt difícil, però del possible.
En efecte, després de tants anys de frustració de l'independentisme combatiu, en veure l'espectacle lamentable de la classe política catalana i el "borreguisme" ciutadà, per fi una mica d'aire fresc des de la base! i la cup hi ha tingut molt a veure però sense cap protagonisme, exactament com volíem i era desitjable. I encara hi ha una reflexió més a fer: perquè el PSC-IC/V-PP-C's no fan campanya pel NO? en una societat democràtica i com a grans demòcrates que ens recorden tothora que són, el que haurien de fer no és intentar abortar una consulta ciutadana per tots els mitjans sinó fer campanya per la dependència! Aquí els vull veure! PP i C's ho tenen fàcil pero i PSC i IC/V? a que tenen por de quedar-se sense poltrona a la Gene? que tenen por que les masses no segueixin un discurs espanyolista i submís? I uns i altres, què tenen poreta de legitimar les consultes democràtiques i que la gent comenci a opinar de qualsevol tema que els afecti de la vida pública? El que més m'agrada de tot plegat és aquesta trampa en la que s'ha atrapat als partits espanyols i als que mai han fotut pal a l'aigua per la independència!! És genial. Jo tampoc me'n he pogut estar de dir-hi la meva (si bé amb un altre enfoc que no parla del que ara et deia) però estic esperant a penjar-ho al bloc a que surti 1er al paper per respecte als companys/es de la directa, et sona? ho dic per la gran similitud entre el teu anterior article i certa editorial ;-)
ResponEliminaL'article anterior és cert que és la ediorial del diari de la cup i l'anterior me'l van publicar al diari abans, que et pensaves, que erets la única que reciclava texts?
ResponElimina