EL CARGOL I L'ALCALDE

El pelegrinatge familiar tot perseguint el cargol banyetes m'ha portat, sense jo voler-ho, a coincidir força freqüentment amb el nostre paer en cap. Així, a banda de les activitats lúdiques i pedagògiques pensades per la mainada, m'he vist abocat a ser testimoni involuntari de nombroses inauguracions, amanides amb la posada de medalla de rigor per part de l'equip de govern, talment com si fos una part més de l'espectacle. L'activitat del senyor Ros és, en aquest aspecte, frenètica. Les aparicions públiques es multipliquen a un ritme vertiginós i la seva presència als mitjans resulta inabastable, fins i tot pel nostre entranyable i polititzat cargol que, potser per la lentitud característica de l'espècie, es veu superat per la velocitat d'una campanya electoral que sembla no tenir inici ni final.

Tanta és la vida social del nostre alcalde que sovint em pregunto qui es deu quedar a l'ajuntament a fer la feina. Tanmateix, sóc el primer en felicitar el consistori per com estan arreglant tantes places i carrers, alguns dels quals estaven, de feia temps, en un lamentable estat d'abandonament. I a més a més s'ha de dir que, sovint, s'ha fet amb criteri i bon gust, exceptuant petites aventures més properes a l'exotisme tropical que es podien perfectament haver estalviat, així com d'altres pretensioses extravagàncies. Ironies a banda, si comparem la feina feta a nivell d'urbanisme en els darrers anys amb l'època de gris formigó del senyor Siurana, es pot ben bé dir que em fet un gran pas endavant.

No cal dir que desconec completament perquè ara sí i abans no, però el cas és que els parcs, jardins i altres infraestructures han proliferat com les flors en primavera. I malgrat tot, enmig de tant d'autobombo i promoció del partit de govern, he trobat a faltar algunes inauguracions. He trobat a faltar la inauguració d'un nou alberg públic amb l'atenció social i sanitària adequada per a la gent que viu al carrer, sobretot després del sorprenent tancament del que hi havia. Una problemàtica, la de les persones en situació de sense llar, que l'ajuntament sembla haver renunciat totalment a combatre, deixant en mans privades una responsabilitat que els pertoca afrontar. Aquest equipament, a l'estiu, estaria molt ben acompanyat d'unes instal·lacions que servissin per acollir els immigrants que venen per tal de poder treballar a la campanya de la fruita, i que sovint ocupen sense cap mena de mesura higiènica places i carrers de la nostra ciutat, malgrat que contribueixen amb el seu treball remunerat a tirar a endavant el sector agroalimentari de la comarca. També una sala de venopunció de gestió pública seria una gran notícia per la ciutat, infinitament més necessària que unes palmeres tropicals o un càtering inaugural, però malauradament infinitament més impopular, potser per això darrer l'ajuntament es fa l'orni i, altre cop, o bé delega o bé ignora les seves responsabilitats. O simplement, amb una part de les plusvàlues generades després d'anys d'especulació, es podrien fer netejar els solars que l'esclat de la bombolla immobiliària ha deixat, de moment, per construir, i que cada dia que passa es van omplint de les deixalles més diverses.

No és estrany, doncs, que els excrements de la gent que no té on dormir, i per tant, que no té on fer les seves necessitats ni on mantenir els òptims hàbits higiènics, ocupin ara els racons discrets de les noves places de la ciutat. Tampoc ens ha de sorprendre que, malgrat el lloable esforç d'entitats privades, les xeringues s'acumulin per carrerons foscos, a vegades massa aprop dels flamants parcs i carrers on juga la canalla. I ja no és nou que la brossa que es va apilant en els solars fomenti l'aparició de rates, que et passen per davant dels teus ulls incrèduls, potser quan disciplinadament estàs recollint les caques del teu gos en algun jardí exuberant.

Cal que l'ajuntament prengui consciència que una adequada política social és necessària. En primer lloc perquè ens fa més persones, ja que és el que diferencia la civilització de la barbàrie. Però també perquè una adequada política social és imprescindible per aconseguir aquesta imatge de ciutat oberta pel turisme, moderna i acollidora, que tant interès tenen en donar. És evident que la inauguració d'alguna d'aquestes infraestructures i serveis que proposo no tindrà les repercussions electorals tant anhelades i l'alcalde no es podrà fer la foto amb el banyetes i un nombrós grup de canalla. Però la ciutat també necessita de les polítiques valentes, i si se'm permet acabar d'exprimir fins al final la metàfora, cal abandonar la velocitat de caragol en les polítiques socials i agafar d'una vegada per totes la velocitat de creuer. Que les llums d'aquest Nadal no hagin d'il·luminar un altre cop la nostra misèria i hipocresia.