El Nadal i l'alcalde.

I ara, com no, la meva resposta a la carta de l'alcalde. Com en el primer cas no se si s'ha publicat integrament (de fet, en el primer cas se del cert que no), en tot cas aquesta carta ja té resposta, així que, a part de canviar el nom del meu bloc pel del "El xat de l'alcalde i el Ruben" tinc feina acumulada, llastima que jo no disposi de tant de temps com l'alcalde per fer les respostes.


Si arribo a saber que el senyor Ros em responia la darrera carta que vaig enviar (21.XII.09), m'hagués estalviat les metàfores i hagués anat directament al gra. En primer lloc perquè aquestes figures de la retòrica poden no entendre's o ser mal interpretades, sovint intencionadament, com crec que fa el nostre alcalde en aquest cas. Però sobretot perquè així, el nostre paer en cap no m'hagués parlat de naps quan jo li deia cols.

És evident que tant el paer com jo valorem en gran mesura la tasca pedagògica que du a terme el cargol banyetes, en tant que transmet una valors filantròpics pensats per fer créixer els nostres nens i nenes en el respecte i la solidaritat. En el que no estic tant d'acord amb el senyor alcalde, és en que deixi de banda la “polèmica política” -com diu ell- “perquè estem al Nadal”. I no hi estic d'acord perquè espero d'un alcalde que exerceixi aquesta funció els 365 dies de l'any, al marge que, com ens passa a molts, per aquestes dates ens pugui fer mandra anar a treballar. Igualment, espero que si té temps per defensar les seves polítiques de promoció política personal, en tingui per parlar de polítiques socials.

Lamento que pel senyor alcalde el Nadal no siguin unes bones dates per parlar de les persones que estan temporalment en situació de sense llar. Lamento que el Nadal no siguin unes bones dates per parlar dels immigrants que aquest estiu dormien en les places dels nostres carrers sense cap mesura higiènica. Lamento que el Nadal no siguin unes bones dates per preguntar-nos per què l'alberg públic fa tant de temps que està tancat. I, per no allargar-me indefinidament, lamento que en aquesta ciutat les polítiques socials sempre vagin tant per darrere de les polítiques urbanístiques.

Però el que és realment trist de veure, és que tot això passi mentre el nostre paer es promociona diàriament en inauguracions tendencioses a càrrec dels pressupostos de l'ajuntament. I que ho faci al costat del cargol banyetes, per tal que tots els pares i mares que volem que els nostres fills i filles gaudeixin d'un bon espectacle infantil, acabem formant part involuntària d'aquesta campanya electoral que el senyor Ros sembla decidit a no acabar mai.


En resum senyor alcalde, que li vinc a donar la raó, aquest cargol és una mascota certament entranyable, exponent d'uns valors socials que promou en els nostres fills i que vosté, per moltes fotografies que es faci al seu costat, és aparentment incapaç d'interioritzar.