Estiu calent

Aquest mes de Juliol ha estat un mes peculiar. D'una banda, hem estat testimonis de com una manifestació autonomista convocada de forma unitària per les forces polítiques del país, esdevenia una concentració independentista on l'única cosa que hi havia d'unitari era el clam en contra de les institucions i dels polítics que les menen. M'oloro que hi haurà un abans i un després d'aquesta manifestació, no voldria llançar les campanes al vol però tot sembla indicar que l'independentisme s'esta desplaçant amb fermesa i convicció cap a la centralitat política catalana, tal i com ja la CUP plantejava en la seva valoració de la manifestació . Crec que és el moment, per tots aquells i aquelles que fa anys que defensem les tesis autodeterminstes, de prendre la inciativa. Cal que plantejem noves propostes que vagin desgastan la legitimtat que per a molta gent encara té l'estat espanyol per imposar-se al poble català. És el moment d'apostar fort per aquella majoria social emancipadora que ens permeti superar, d'una vegada per totes, l'atzucac autonomista.

D'altra banda, i en clar contrast, hi ha hagut per les mateixes dates, la mostra d'espanyolitat més gran de les que es recorden per les nostres contrades. Milers d'estanqueres han aprofitat la victòria de la selecció espanyola de futbol per sortir de l'armari. Per molta gent ha estat com ficar aigua al vi, tot i que entenc que no es poden comparar totes dues situacions, ja que per experiència se que és molt més fàcil mobilitzar a la gent sota una coartada esportiva que no pas per una fília política. Moltes han estat les banderes espanyoles que han onejat en terra catalana després d'aquesta victòria. Hem pogut veure bous, àguiles preconstitucionals (per dir-ho amb l'eufemisme dels que ho tenen tot lligat i ben lligat), escuts borbònics i altres variants sobre el mateix tema. Tanmateix, hom podria haver trobat a faltar la bandera espanyola republicana, ja que entenc que és tan espanyola com les altres, tot i que des d'un punt de vista polític i simbòlic radicalment diferent. Desconeixo quina és la valoració que he de fer d'aquest fenomen, però resulta realment significatiu, sobretot si tenim en compte que es produeix per part d'aquells que fa dos dies acusaven als independentistes de voler polititzar el futbol. Igualment, resulta xocant el contrastar com, aquells mitjans que acusaven als que insistim de parlar de sobiranisme en temps de crisi de frivolitzar el debat polític mentre el país travessa una crisi econòmica de magnituds històriques, ara, de sobte, han passat a preocupar-se, unicament i exclusiva, de les èpiques victòries d'un equip de futbol. I per cert, trobant del tot justificades unes primes que, en el seu conjunt i per ficar un exemple, igualen el saqueig del palau o varies de les obres en infrastructures que darrerament el govern s'ha vist obligat (?) a aturar.

I enmig de tanta mobilització he detectat una altra mancança. En aquest període de pèrdues de drets socials i laborals, que han estat fent els sindicats? Entenc que estratègicament l'estiu pot no ser una bona ocasió per fer una vaga general, però caram, amb tanta gent al carrer, bé podien haver fet algun acte simbòlic. Com per exemple, demanar a aquesta colla de nacionalistes espanyols que acompanyessin la seva eufòria futbolera amb un crespó negre en senyal de dol per la mort de l'estat del benestar espanyol. Pot ser el problema és que només els preocupa l'Estat i lo de benestar no va amb ells, però es podia provar. En tot cas, més que mort, podem parlar d'abort, ja que no se si realment va arribar a néixer. Amb aquests termes qui sap, tal vegada trobarien aliats inesperats en l'església i els seus hooligans, que sembla que aquesta és la única paraula que els mobilitza.

Amb tot plegat sembla que es prepara una tardor interessant, perquè el que és clar és que aquí pot haver-hi un procés emancipador en marxa, un desmantellament de l'estat del benestar o la genuflexió divina davant del joc de la roja, però l'agost és l'agost i les vacances són les vacances, que som mediterranis i la calor a ple estiu aquí no és cap broma. Així doncs, a esperar els esdeveniments. Mentrestant, tenim molt en que pensar i moltes lluites que preparar, apa, bon estiu i estigueu a l'aguait, que ells, quan els convé, no fan vacances.