PARLAMENT 11 SETEMBRE 2010

Bon dia a tothom en nom de la Candidatura d'Unitat Popular

Aquest 13 de setembre, farà un any que va tindre lloc la primera de les consultes per la independència a Arenys de Munt. Els fets que s'han esdevingut des de llavors fins ara resulten, certament, il·lusionants. La manifestació que, sense anar més lluny, recorria aquest juliol els carrers de Barcelona, no és més que un dels molts símptomes de que les coses estan canviant, de que alguna cosa es mou en el volcà que fins avui dormia soterrat en l'oasi català. Aquells que ja comencem a portar molts anys de militància a les esquenes, mai no havíem respirat la fragància independentista amb tant intensitat com avui la percebem.

L'opció independentista s'ha normalitzat en un país on, cada cop, som més els que ja en tenim prou de l'asfixiant opressió espanyola, els que estem farts de greuges comparatius humiliants, els que ens neguem a continuar de mers observadors de les sistemàtiques agressions a la terra i a la llengua i els que volem deixar de ser una conjunt de comunitats autònomes queixoses i enfadoses. Cada cop som més els que volem ser un estat de ple dret, que no hagi de demanar permís a ningú per poder fer la seva i on no ens haguem de disculpar, contínuament, pel sol fet de ser catalans i catalanes en la nostra terra.

Tanmateix, el procés emancipador del nostre poble no és encara un fet i està lluny de ser una realitat. Mentrestant, hem d'estar atents als perills que l'amenacen i combatre'ls com millor sabem, des de la mobilització constant i la Unitat Popular. Desconfiem de tots aquells que ens prometen independència a canvi de vot, sense més estratègia que entrar al parlament, sense més credencial que una cara coneguda i un compte bancari estratosfèric. Totes aquestes opcions messiàniques que prometen independència per demà, no són més que uns nouvinguts disposats a tot per tal de rendibilitzar electoralment el sentir d'un poble que ja comença a dir prou, i és per això mateix que fracassaran.

Igualment, desconfiem d'aquells que es reclamen transversals i al marge de dretes i d'esquerres. El que aposta per aquesta postura no és més que un fidel devot del capitalisme més salvatge. La transversalitat que ells defensen implica mantenir el sistema de desequilibris actual, la seva opció política no té res d'asèptica ni fraternal, és marcadament capitalista i aposta per l'explotació de la classe treballadora. Pretenen perpetuar el mateix capitalisme que genera crisis cícliques, a partir de les quals poder retallar despesa social, acomiadar treballadors, reduir drets laborals i, tot això, alhora que abaixa els sous i allarga les jornades laborals. El mateix capitalisme que sotmet als treballadors i treballadores al xantatge immoral d'acceptar qualsevol feina a qualsevol prou o anar a engruixir les files de l'atur. No, aquesta gent no ens treurà de sobre espanya i, ni molt menys, ens alliberarà del jou capitalista que només pretén creixement econòmic sense progrés social.

Desconfiem també dels mitges tintes. Els que es perden en ambigües i rebuscades metàfores com el dret a decidir per acabar defensant l'estatutet de sempre. I tant que volem el dret a decidir! però volem decidir la resposta i volem decidir la pregunta. No volem decidir entre un estatut mediocre i un estatut mediocre retallat. Volem decidir entre estatut o estat, entre estar eternament infantilitzats o ser finalment adults, entre ser el que els altres volen que siguem o ser nosaltres mateixos, volem decidir entre submissió o independència. Prou de peix al cove, prou de qui dia passa any empeny, prou de renuncies i frustracions, prou de tacticismes inútils, prou de pedagògia estèril, prou d'Espanya!

I perquè diguem això, que ningú es pensi que la CUP renuncia a la unitat de tots els independentistes. Serem els primers que, arribats el moment, cercarem el consens entre totes les forces polítiques i socials del país per tal d'assolir la independència. Però no ho farem a través de projectes megalòmans ni partint de renuncies i supeditacions al marc estatutari. Ho farem des de la honestedat i el respecte a la resta de forces, des de la base i la voluntat transformadora que ens caracteritza. Així es construeix la unitat popular, i no des del menyspreu, la imposició i la supèrbia.

La Candidatura d'Unitat Popular es planteja el repte de continuar lluitant per la llibertat del nostre poble en un context que ha canviat. I ha canviat perquè, com ja he dit, és cada cop més favorable a la independència, però cal que anem amb compte, perquè tanmateix, també és un escenari de renuncia. Un escenari de renuncia territorial on els nous independentistes de saló, han legitimitzat el paper d'Espanya per definir quines són les fonteres del nostre poble, i el seu discurs independentista és centra, cada cop més i a desgrat nostre, en la cotilla imposada que és la Comunitat Autònoma Catalana. Per això diem, un cop més, que cal lluitar per la llibertat de tot el nostre poble, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar! cap estat espanyol ens vindrà a dir on comença i on acaba el nostre país, només el poble té aquesta potestat i des de la CUP fem nostra la responsabilitat de mantenir encesa la flama que ens permeti mantenir-nos units com a poble, tal i com en el seu dia, ens va ensenyar l'enyorat joan fuster.

També des de la cup ens proposem el repte de vetllar per tal que tot aquest caliu creat no caigui en postures reformistes o personalistes. I fem extensius aquests reptes a tota la classe popular del país, que és qui realment ha de liderar aquest procés. Ara, més que mai, hem de recórrer al poble per tal que sigui ell el subjecte del seu alliberament, bastint noves propostes, noves complicitats i noves alternatives que mantinguin i facin créixer el nivell de mobilitzacions del país. No és a les urnes on els Països Catalans aconseguiran la seva independència, sinó al carrer. Només aconseguint una majoria social que defensi l'opció independentista podrem guanyar la independència. És més, amb una majoria social que vulgui la independència, no hi haurà estat, ni francès ni espanyol, que ens impedeixi fer aquell camí que recorren els pobles lliures.

VISCA LA TERRA!