Contaminació lumínica a la Lleida del s XXI

Ja de petit, 30 anys enrere, recordo que la primera cosa que veies per la carretera quan de nit arribaves a Lleida, era aquella enorme cúpula de llum que envoltava la ciutat. Era el resultat d'una il·luminació deficient i mal aplicada que feia que el cel nocturn, en una ciutat relativament petita com la nostra, fos mancat d'estels i d'aquell negre intens que l'hauria de caracteritzar. Suposo que per aquest motiu, al maig del 2001, va entrar en vigor la Llei d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, la qual considera que la visió del cel ha de ser protegit, al tractar-se d'un patrimoni comú de tots els ciutadans, i més tenint en consideració que és un factor agressor d'ecosistemes.

No només valors filantròpics i ambientals eren esgrimits en el pròleg de l'esmentada llei, les referències a l'estalvi i l'eficiència energètica també eren arguments recurrents. Ara, malauradament, deu anys després de la seva aplicació, la sensació d'una ciutat que malgasta enllumenat a tort i a dret no ha fet més que empitjorar. Resulta evident quan hom passeja per àmplies zones de la ciutat que, malgrat que no hi viu ningú (i sembla que va per llarg), mantenen una urbanització que il·lumina cada nit carrers buits que delimiten solars per construir. Ho sabem també aquells que vivim en un primer pis, per sota de faroles que envaeixen cada nit la nostra intimitat. Certament tenim l'avantatge de que no ens cal encendre cap interruptor per veure'ns-hi, però no compensa l'enorme inconvenient de no poder gaudir de la nit fins que no baixem del tot la persiana, barrant el pas a qualsevol possible escletxa de llum.

Al marge de faroles de disseny i llums desfasades, si hi ha una il·luminació en aquesta ciutat que pugui arribar al grau d'ofensiva i de mal gust, aquesta és, sense cap mena de dubte, la del nou pont de Príncep de Viana. De lluny estant, aquell raig de llum sembla més que marqui la ubicació d'una discoteca dels anys 90 -amb aquells lamentables làsers que tant es van ficar de moda- que no pas el d'una infraestructura per travessar un riu. Qui el travessi de nit podrà fer-se càrrec de la magnitud real de la tragèdia. Els focus de llum que surten del terra i es projecten directament al cel -d'altra banda, quelcom que prohibeix la normativa- van a parar, irremeiablement, a la cara del pobre vianant que gosi aventurar-se a aquelles hores pel viaducte en qüestió, convertint l'experiència en un desagradable enlluernament constant.

No puc entendre, per molt que la Lleida del segle XXI vulgui mirar la del segle XIII, quina és la utilitat d'aquesta il·luminació tant excessiva, com no sigui la voluntat de l'alcalde de voler deixar constància de la seva obra de govern, sobretot ara, que s'obre un any electoral. Si és això, senyor Ros, no pateixi, ja li direm a qui vulgui escoltar, que vostè fa molts ponts i moltes coses d'aquestes, però si us plau, retorni el cel de Lleida, en la mesura del que li sigui possible, als ciutadans del segle XXI, els quals, a més, no hem oblidat que a partir d'aquest any, haurem de pagar aquests excessos un 10% més cars.