Primer van abaixar el sou als funcionaris, però a mi no em va importar
perquè jo sempre he treballat a l'empresa privada.
Després van apujar l'edat de jubilació,
però a mi no em va importar
perquè a mi ja no m'agafava.
Tembé es van ficar amb els drets dels immigrants,
no en vaig fer gaire cabal
comptat i debatut, jo conservava els meus drets.
A continuació van felixibilitzar el mercat laboral,
però a mi no m'importava
sempre he treballat d'autònom.
Després van plantejar el copagament,
però com que jo no sóc malaltís
tampoc em va importar.
A continuació fou el torn de l'ensenyament públic,
però com que jo ja no estudio
no hi vaig donar importància.
Van eliminar el subsidi d'aquells que no tenien altres ingressos,
però com que jo sempre n'he tingut
ho vaig trobar normal.
Van desregularitzar els mercat i apujar les factures de serveis bàsics de forma desproporcionada,
però em vaig creure el que deien a la "tele",
calia creure en el lliure mercat.
No en tenien prou i van retallar les pensions,
però em sentia segur
jo tenia el meu raconet.
Ara m'he quedat sense feina, han apujat el tipus d'interès i no puc pagar la hipoteca,
però ja no queda ningú amb qui poder-me manifestar.
_____________________________________________________
*Adaptació lliure (molt lliure, ho reconec) del poema de Niemöller.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada