Coalicions electorals

Aquests darrers dies hi han hagut moviments polítics en moltes poblacions catalanes. El motiu no ha estat altre que la cursa per partir d'una bona situació en la campanya electoral de les propers municipals. En l'àmbit independentista, Solidaritat catalana per la Independència i Esquerra, a vegades junts i a vegades per separat, han plantejat coalicions en molts municipis amb o sense representació de la CUP. La nostra resposta ha estat que no en pràcticament tots els casos (tot i que el procés sembla que encara no s'ha tancat del tot). Crec que per nosaltres és molt important explicar al nostre entorn i més enllà les causes de perquè això ha estat així. La imatge dels partits independentistes units presentant-se a les eleccions en pro d'una causa comuna és una imatge romàntica amb un gran poder d'atracció, que podria fer que algunes persones dubtessin de les nostres intencions.

En primer lloc, cal tenir en compte que tant ERC com SI -i Reagrupament si és que encara no s'ha dissolt- provenen d'un mateix espai polític. És a dir, es lògic que es busquin entre ells ja que són coincidents en les seves propostes tant nacionals com socials. Aquestes formacions venen d'un procés de divisió i distànciament i la lògica política diu que si volen sumar cal que ara s'ajuntin. S'ha de deixar ben clar que les diferències que van provocar la diàspora d'ERC cap a les altres dues organitzacions van ser més d'ordre personal i estratègic que no pas ideològic. Voler que la CUP es sumi en aquest projecte, equivaldria a voler que la CUP, fa quatre anys, s'incorporés a les files d'Esquerra, cosa que en aquell moment ningú es plantejava, entre altres coses perquè s'entenia de sobres la diferència de projecte entre totes dues organitzacions.

I com a prova un botó. A la ciutat de Barcelona ERC i SI discutien aferrissadament al voltant de qui havia de ser el cap de llista, cada ú proposant el candidat més afí. El portaveu de la CUP, quan se li va preguntar, responia que ells no debatien sobre noms sinó sobre models de ciutat, que en tot cas, això ja arribaria més endavant. La situació exemplifica com a ERC i SI no els calia discutir quin model volien, ja que en això ja coincidien, només s'havien de ficar d'acord en les persones que l'encapçalarien. Al marge d'això, la CUP és una organització en que la seva força rau en el seus militants, no en el nombre de regidors que té. Així, per nosaltres és molt més important parlar de polítiques que no pas de noms quan ens plantejem el fer una coalició. D'aquesta forma els ajuntaments són l'instrument que emprem per aconseguir o visualitzar uns plantejaments polítics. Fer ara coalicions renunciant a part del nostre discurs a canvi d'una quota de poder, és el primer pas d'un camí que condueix, irremeiablement, al desmantellament del nostre projecte polític.

No vol dir això que la CUP estigui disposada a tancar-se sempre a la unitat dels independentistes. Som conscients que per assolir la independència dels Països Catalans haurem de fer camí amb moltes altres forces. I arribats el moment ho farem, que ningú en tingui cap mena de dubte. El dia que haguem de declarar la independència dels Països Catalans ens unirem a la resta de forces que la reclamin, i a l'hora de valorar quin model d'Estat volem, ho farem a partir de la nostra visió del món i de les nostres conviccions. Que ningú ens demani que renunciem al nostre projecte a canvi d'una unitat que, ara per ara, dóna més la sensació de lluita pel poder que no pas de construcció nacional.