Reducció a l'absurd

- Bon dia, en que el puc ajudar?

- Hola, bon dia. El molesta que la tracti de tu? Estic poc avesat a les rigideses del protocol.

- No, és clar, com vosté vulgui.

- Bé, doncs el cas és que ara que els nens ja són grans, he pensat d'anar a viure a les afores. A una casa de l'extraradi, saps? Una mica allunyat de l'enrenou del centre, el soroll, els fums i les males olors, suposo que ja m'entens.

- Sí, sí, és clar.

- Doncs el cas es que em fan patxoca els xaletets aquests que ara s'han ficat de moda. Ja saps, tipus masia però sense arribar a ser tant carrincló. Una cosa moderneta, amb les seves plaques solars però també una llar de foc, uns quants arbres fruiters,...

- Disculpi que l'interrompi i, si m'ho permet, disculpi també la pregunta, però a mi, tot això, per què m'ho explica?

- Sí, sí, ara hi anava. El cas és que, veuràs, he decidit de ficar una piscina i un jardí.

- I bé? Suposo que se n'adona que vosté està a la seu d'hisenda i que la meva feina és fer declaracions de la renda?

- Sí, és clar, prou que ho se que s'hi fa aquí, per això he vingut. Vull saber quina desgravació em fareu per tenir un jardí i una piscineta. Bé, una piscineta tampoc. De fet, són 20 metres de piscina, coberta i climatitzada, que si no fa una mandra de banyar-s'hi...

- Perdoni senyor, però les piscines i els jardins no desgraven.

- Com diu?

- Doncs això, que no desgraven.

- Si ja sabia jo que m'havia de buscar un gestor privat, la tonteria d'estalviar-me quatre euros. Però a veure. Què no desgraven ara les mútues?

- Sí, però vosté no m'està pas parlant d'una mútua. Vosté m'està parlant d'una piscina i o molt m'equivoco o no tenen res a veure.

- La típica incompetència del sector públic. No se per a que fiquen tants funcionaris si al final l'usuari ha de fer la feina per vosaltres.

- (...)

- Deixa que t'ho expliqui. Per què creus tu que ara les mutues desgraven.

- No se, au, digui-m'ho vosté.

- Què no llegeixes els diaris? Perquè els que utilitzem una mutua som solidaris amb la resta de la societat. Gràcies a que quan ens fiquem malalts anem a la privada, no ocupem un llit en la pública. Amb els diners que s'estalvien del meu ingrés poden cobrir altres despeses. Et sona?

- Si, ja m'ha semblat només veure'l entrar que feia cara d'ONG.

- Doncs mira, ironies a banda, una mica ONG si que me'n sento. Pagant la sanitat a tota aquesta gentussa que no cotitza...i això per no parlar dels de fora, ja saps...

- Sí, ja se, sort en tenen de vosté.

- Doncs el cas és que he pensat: “Caram! Si utilitzo la meva piscina privada i passejo pel meu jardí privat, no m'hauria de desgravar per alguna banda tot això?" Cal pensar que mentre em banyo en la meva piscina no utilitzo la piscina pública. I això per no parlar de tot l'espai públic que deixo lliure cada cop que no passejo pel parc...

- Sí, això sí que m'ho crec.

- Què has volgut dir impertinent. Que us penseu, que com que heu aprovat una oposició podeu tractar a l'usuari com vulgueu? Que no ho saps que els meus impostos paguen el teu sou?

- Disculpi senyor, no era la meva intenció ofendre'l. Alguna cosa més?

- Ja se m'està treient de sobre. És inaudit! Això em passa per vindre a fer una gestió al sector públic. Ara mateix me'n vaig a buscar un gestor privat. I ara que hi penso, si em fa la declaració un gestor privat, deixo d'utilitzar un recurs públic pel que segur que també em desgravaran la consulta. Veus, si al final nostre senyor sempre ajuda als que s'ajuden.

- Apa, adéu-siau mal educat.

- A reveure, senyor.

- Que li passa a aquell que marxa tot emprenyat?

- Res, el mateix de sempre. Des que governa CiU aquestos es pensen que desgrava fins i tot la borratxera.

- No pateixis, per aquest camí, tot arribarà.